Capitol 13

El que ells no sabien es que amagat a un canto, un altre desconegut estava observant-los amb deteniment des de ja fa dies.Os acordeu del culpable que va començar tot això?Pensàveu que hi havia desaparegut?No, ell era silenciós i amb compte ,pels racons s'amagava observant-lo tot esperant el seu moment; aquell moment havia arribat.No podia suportar la idea de que Pamela fora assassinada a mans d'Andres va eixir de el  seu  amagatall i va arrancar-li les armes a Andres van sacsejar i se va escoltar un tir,de sobte Andres va caure de sobte agonitzat i va morir,Rubén va fugit atemorit per si el era el següent,Pamela,Jaime i Jaume no podien apartar la mirada d'aquell xic que ja no hi era un xic tenia sang per tota la cara i per la roba,Pamela va hi procedir a preguntar-li :
Pamela:-Qui eres tu? Perquè ens has salvat, si eres un de ells? 
El xic zombie va eixir el mes ràpid que va podré i Pamela va eixir darrere de ell,quan el va agafar  en un canto del pati el va estirar del braç i se'l van portar darrere ,de la impressió de quedar-se amb el braç en la mà es va quedar paralitzada i el xic zombie va aprofitar per fugir.De sobte va aparèixer Jaime i Jaume darrere de Pamela :
Jaume:En que pensaves botja,anant tu sola darrere de ell?
Jaime:Axó es un braç Pamela?
Pamela va eixir del soc que estava tenint per la impressió,va tirar el braç al sòl i va dir:
Pamela:-On esta el xic zombie?
Jaume:Estas be? Que hi ha passat quan no estaven?
Pamela :No hi ha passat res he eixit darrere de ell i quan he estirat del braç per a parar-lo me he quedat el seu braç en la mà i a desaparegut, res mes.
Jaime:Anem ja per la guarida que no se com seguim vius.
Jaume va agafar el braç per a emportar-lo i es van dirigir fins la biblioteca altra vegada.

Capítol 12

Pamela va ser una de les que no hi  podia dormir perquè pensava que Nazareno podia saber on s'hi contravé la clau del armari de les armes i després de lo que hi havia passat fa unes hores abans ,se li podia creuar els cables ,i en eixe cas Andres i Rubén  estaven en perill,després de pensar-ho molt es va alçar i va anar a la tenda d'Andres i Rubén i per la sorpresa seua no hi estaven.Pamela va ha començar a cridar:

Pamela:-AAAAAAAANNNNNDDRRRRREEEEESSSSSSS, RUUUUUUUUUUUBBBBBBEEEENNNN!!!

Tots es van despertar i van començar a buscar-los per la biblioteca per tots els racons fins i tot pels armaris.Van estar con 5 hores buscant-los per tots els llocs sense eixir de la zona de seguretat , es van rendir estaven tots esgotats i a mes tenien por de que li'ls ocorreguera  alguna cosa allà fora.De s'opte es va escoltar en l'altra punta de la habitació

Nazareno: EHHHHHHHHH!!! BOJOS !!!!!ENS HAN ROBAT EIXOS SUBNORMALS,ELS TENIE QUE HAVER ELIMINAR QUAN VAIG  TINDRE LA OPORTUNITAT.

Jaime: RELAXA MADAFACA!NO SABEM SI HAN SIGUT ELLS!

Nazareno:- Va entrar  dins de la tenda.
Pamela va dirigir-se a Nazareno i també hi va entrar dient:

Pamela:-Jaime te raó no sabem si han sigut ells o no a lo millor les ha passat alguna cosa.

Nazareno va eixir de la tenda de campanya amb una arma que hi tenia de baix d'un muntó de roba bruta amagada

Nazareno:Mentre vos quedeu ahí a defensar-los jo m'encarregaré de matar-los. Va eixir de la biblioteca a toda pressa sense mirar darrere.

Jones:-Que feu ací parats? que aquest està molt boig eh. Anem!!

Pamela:-Si anem!

Pamela,Jaume,i Jaime van anar darrere de ell. Amb un gir de cap Pamela va veure a Nazareno apuntant al cap d'Andres, i a l'hora  Andres i Ruben li apuntaven a Nazareno amb les armes que hi havien furtat. Quan Nazareno va sentir la veu de Pamela es va girar i amb una estaca improvisada li va travessar per l'esquena fins eixir per el cor. Pamela, Jaume i Jaime van vore com Nazareno amb les mans en el cor on tenia clavada l'estaca rajant sang va caure de sobte en el sòl de cara, i una ombra que flectava al assassí es va aclarir deixant veure el seu rostre.El culpable de l'ocorregut era Andrés, que era més zombie que hules mans tacades també de sang i culpabilitat li va arrancar l'estaca del cor i va mirar fixament a els tres xic que encara seguien contemplant-los en soc.mà arrasant els peus amb la camisa, les mans i la roba plenes de sang va llevar-se l'estaca del cor i va mirar als 3 xic amb sed de sang mentre ells el miraven en shock

Capitol-11

Jones s'apropava cada vegada mes als tres xics que estaven apinyats per a que no s'escoltara la conversa.

Nazareno: no vos adoneu de la gravetat de la situació? si per casualitat s'ha infectat no mes una mica, podriem acabar tots morts.

Pamela: i que vols que faça? deixar-ho en mig de tot l'apocalipsi?

Nazareno: Dons tindrem que actuar ràpid...

Aitor: Que proposes?

Nazareno: Tots sabem que l'única opció es assassinar-lo.

Pamela: QUE?? T'HAS TORNAT BOIG? COM VAS A ASSASSINAR A UN COMPANY?

De sobte tota la sala es va tornar cap al grupet de tres que havien format Aitor, Pamela i Nazareno.

Rubén: MENYS DE 5 MINUTS I JA VOLEU DESFER-VOS DE NOSALTRES?

Paula: Si ja ho m'ho veia vindre, tot el que ha passat t'ha trastornat del tot Nazareno.

Aitor: La millor opció no es assassinar-nos entre nosaltres. Es veritat que es perillós, però hem actuat a temps. Nazareno, confia en nosaltres per una vegada en la teua vida.

Nazareno: Seguix pensant que no es bona idea.

Va anar-se a un racó de la biblioteca on hi havia una tenda de campanya , va entrar i es va quedar en silenci tota la sala.

Paula: Esteu tots tranquils. Si voleu guardarem totes les armes en un armari tancat amb clau i no l'obrirem fins demà al mati quan s'en vagen a per menjar.

Andres: millor, així dormirem sense sobresalts.

Tots van començar a estirar a terra unes mantes improvisades amb cortines, o a tombar-se damunt d'alguna taula, hi havia mes tendes com la de Nazareno però no mes dormien en elles ell i Andres ara que estava recuperant-se. Poc a poc es van apagar totes les llanternes però quasi ningú aconseguix adormir-se pensant en el que havia passat minuts avanç.

Capitol 10

 Capitol 10
Tots preocupats pel braç d'Andres sense deixar de mirar al voltant per si d'un moment a altre sortia un zombie; van tocar a la porta de la biblioteca i desde dins es va escoltar una veu

Anonim: Contrasenya?

Pamela: Ni en 100 anys aconseguiré aprovar ètica.

A continuació es va obrir la porta silenciosament i l'anònim que segons abans preguntava per la contrasenya es va quedar mirant el braç d'Andres.

Anònim: Que li ha passat?

Aitor: Nos els em encontrat en la cantina quan anavem a per menjar, es van quedar atrapats, i mentre parlàvem un zombie a atacat a Andres al braç.

Anònim: Commmmmm? Heu traigut a un infectat???? I el menjar?

Pamela: No anaven a deixar-ho tirat, li em tallat el braç abans de que s'infectara del tot. I el menjar no el em pogut agafar perquè ens han atacat.

Anonim:-Pamela i Aitor veniu amb mi anem a parlar perquè estic flipant.

Pamela, Aitor i l'anonim es van anar a un cantó apartats a parlar i Jones va aprofitar per a preguntar-li a Paula qui era aquell xic i perquè tenia aquell mal humor .

Jones:-Qui es?

Paula:-Es diu Nazareno es un xic que porta mes anys en l'institut que la tos. Sempre estava de bon humor però l'apocalipsi l'ha afectat al cap s'ha quedat boig! JAJAJA

Jones:-Que mala hi eres JAJA.

Jones es va apropar com si anara a preguntar-li alguna cosa a Pamela per a escoltar aquella conversació que tenia molt bona pinta.

Capitol 9

 Capitol 9-
Es van apropar en fila índia a la porta de la cantina i amb un cop Jaime va tombar la porta apuntant amb la seua arma improvisada.No hi van trobar res, es com si ningú haguera estat ací en anys. Taules per terra, persianes descolgades inclús hi havia basura tirada per terra i la olor era insuportable.

Pamela-: Agg, ací fa olor a mort!

Aitor-: Tenim que fabricar mascares anti-gas.

Mentre tots es queixaven, Jaime i paula van inspeccionar la cantina, i segons despes es van incorporar a ells els seus companys.

Jones-: Heu escoltat un soroll?

Paula: No sigues gallina, novat.

CRUS-CRUS-CRUS-CRUS

Pamela-: eh, jo també l'he escoltat... ve de la barra.

Tots junts es van acostar lentament a la barra amb la intenció d'atacar tots a l'hora.

Jaime-: (Surrejant): Anem a la de 3. 1...2... i 3!!!

Van saltar tots damunt i uns crits vius i suplicant clemència els van sorprendre a tots.

Anonim-: No no no no per favor, no dispareu!!!

Anonim2: Som normals, estem vius!!

Aitor-: Peró si son nens!! Que feu ací?

Anònim-: Ens vam quedar atrapats ací quan tot el mon va fugir i fins ara ens hem quedat ací esperant a que ens arribe l'hora .

Pamela-: Mira, com un que jo em conec!

Jones-: Shhhh. Com vos crideu?

Anonim2-: Jo em dic Rubén, ell Andrés.

Paula-: Dons ja en som 3més en la comunitat.

Rubén-: Heu muntat una comunitat?

Jaime-: No hi ha temps per ha explicar-ho. Tenim companya...

De sobte van entrat 3 zombies per la porta just darrere d'on estava el nou recluta Andres i li va mossegar el braç. Ràpidament Aitor, Paula, Pamela i Jaime van atacar acabant amb tots i deixant a Andres a terra tremolant. Jones es va quedar paralitzat

de por observant la escena. 

Paula-: Anem, Ràpid Avanç de que vinguen mes. Tots van agafar a Andres i van eixir corren cap al seu refugi muntat a la biblioteca

Capitol 8.

Cuan van arrivar un só com de terratremol va alertara tot el mon.

Anonim-: ALAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRMAAAAAAAAAAAAAAAAAA.

Derrepent, tot el mon va tombar les taules a terra i es va amagar darrere de elles.
Van esperar tots en silencia a que ocorregera alguna cosa. pero no. Tot estava tranquil.

Pamela-: Que ha sigut aquest soroll?

Jaime-: Pareix un grunyit dels no-morts.

Jones-: Es el meu estomac...no he esmorçat i tinc gana.

Poc mes aten a Jaime per a que no li arrancara el cap a Jones per l'esglai.

Pamela-: ara que ho pense ens estem quedant sense menjar, deuriem anar a la cantina per a vore si ens queden suministres.

Aitor-: Bona idea. el grup de recollida estarà compost per Jaime, Pamela, Paula, el nou i jo. No tardarem mes de 30 minuts. si tardem mes tanqueu les portes .

Tots els que havia anomenat Aitor es van apropar a la taula on fabricaven les armes i tots van agarrar una especie de pistola feta amb un des-hodorant i un encenedor. van descobrir que era la manera mes eficaç per a acabar amb ells.

Al cap de 5 minutos, cuan ja van estar tots equipats amb armes i un tipus de escut fabricat amb fusta, van eixir per la porta indecisos.
Jones estava molt nerviós després de observar la escena que avia ocorrit amb Pamela minuts avanç, el que menys volia era tornar-se a trobar amb un d'aquells dimonis.

Capitol 7

Van entrar ,a Jones li va cridar molt l'atenció  com la gent a partir de tot el que s'encontrava en aquell espai el convertia en armes per a lluitar contra els zombis.El xic tan misteriós de la porta que tenia un parxe en l'ull es va presentar:

Aitor:-M'anomene Tilla ,Aitor Tilla ,segurament m'has vist en algun dels  patis,t'assentes prop nostra en el pati.
Jones:-Si et dic la veritat no me'n recorde si t'he vist o no, per  cert ,soc Jones ,Paco Jones .
Pamela :-Heu acabat? Treballem o ens prenem un cafè?
(Pamela s'en va anar a la segona mesa o estaven treballant con cadires ,meses i estanteries )
Jones:Una pregunteta, Pamela es de deure molts cafès no?
Aitor:-JAJAJAJA Te'n deu un?
Jones :-Ara dos JAJAJA.
(Aitor i Jones s'en van anar a ajudar-les.Jones va arribar a la primera taula acompanyat de Aitor ,i ell va  va procedir a presentar-los a tots)
Aitor-:Aquest es Jones .

(Tots van a començar a dir els seus noms .)
-Jo soc Paula ,pots cridar-me Pau
-Jo Jaime i preferisc que treballes a perdre el temps.
Aitor:No li fages ni cas,esta esgotat i  preocupat,i aço mala combinació.Vine,anem amb Pamela.